Els nostres avis, val a dir que tinc 56 anys, tenien en alguns casos un cert recel cap a les persones que feien voluntariat. En els seus temps, durant els inicis de la dictadura, les tasques de voluntariat eren majoritàriament assumides per entitats religioses afins al Règim. No sé, em ve al cap la fabulosa pel·lícula Plàcido, per cert rodada a Manresa. Aleshores, sempre sentia els avis dient que "hi ha caritat perquè no hi ha justícia social". Sovint penso en això. Què en penseu? M'agradaria molt saber la vostra opinió. Una abaraçada
Segons aquest pensament, si hi hagués justícia social real, és a dir, una societat on tothom tingués accés a recursos adequats, on les desigualtats fossin erradicades i les oportunitats fossin iguals per a tots, no faria falta tanta caritat. Això no vol dir que no hagués d'existir solidaritat, però sí que implicaria un sistema on la base de la desigualtat fos abordada de manera estructural i institucional, més que dependre de l’acte individual de donar.!! es la meva opinio.
Alhora destacaria que el voluntariat és una actitud front a la societat, a la cerca d'un model social i de comportaments personals que afirmin la justicia social i recerca de millors i més oportunitats per a totes i tots.
Es tracta d'una missió social que fa que, actualment, persona a persona, arribi al conjunt de la població, o si més no donar a conèixer les possibles barreres i mancances socials al conjunt dels poders públics.
Es tracta d'una missió social que fa que, actualment, persona a persona, arribi al conjunt de la població, o si més no donar a conèixer les possibles barreres i mancances socials al conjunt dels poders públics.
Bona tarda Sònia 
Les teves paraules sobre el que deien els avis, que "hi ha caritat perquè no hi ha justícia social", són molt encertades. Aquesta afirmació reflecteix la crítica a una societat on les desigualtats estructurals són evidents, i on la caritat apareix com una resposta a les conseqüències d’aquestes desigualtats, però no actua sobre les causes profundes d’elles. La caritat tendeix a ser una solució temporal, que alleuja el patiment sense abordar les estructures d'injustícia que el generen. En canvi, el que busquem amb la justícia social és un canvi profund que elimini les causes de la pobresa, la desigualtat i l'exclusió social.
Salutacions!
Les teves paraules sobre el que deien els avis, que "hi ha caritat perquè no hi ha justícia social", són molt encertades. Aquesta afirmació reflecteix la crítica a una societat on les desigualtats estructurals són evidents, i on la caritat apareix com una resposta a les conseqüències d’aquestes desigualtats, però no actua sobre les causes profundes d’elles. La caritat tendeix a ser una solució temporal, que alleuja el patiment sense abordar les estructures d'injustícia que el generen. En canvi, el que busquem amb la justícia social és un canvi profund que elimini les causes de la pobresa, la desigualtat i l'exclusió social.
Salutacions!
Bon dia Sònia, estic absolutament d'acord amb la teva aportació; ara bé, la realitat actua en un altre sentit. Quan abans deien que hi ha caritat perquè no hi ha justícia social, en aquell moment eren del tot certes. Ara bé, actualment es produeix un augment en les situacions de vulnerabilitat, de pobresa, de necessitats bàsiques a les quals el conjunt de les administracions públiques (incloses les europees i internacionals) cada vegada hi arriben menys. El voluntariat no ho arreglarà, però ho pot minimitzar, alhora que cal reforçar i prioritzar més les polítiques socials (em ve al cap ara el problema gravissim de la falta d'habitatge assequible en moltes zones tensionades del país).
En resposta a Berta Llobera Corbella
Re: Voluntariat i justicia social
Totalment d'acord!,
En relació a la caritat, jo sóc totalment crítica. Se que tota forma de voluntariat i de creences són lícites però per mi aquelles postures que perllonguen la diferència de drets i classes, la pobresa, que viuen del poder que atorga el tenir que fer-se càrrec d'altres persones...Estic totalment en contra. La caritat no busca la tranformació social.
En relació a la caritat, jo sóc totalment crítica. Se que tota forma de voluntariat i de creences són lícites però per mi aquelles postures que perllonguen la diferència de drets i classes, la pobresa, que viuen del poder que atorga el tenir que fer-se càrrec d'altres persones...Estic totalment en contra. La caritat no busca la tranformació social.
Hola, Sònia! Gràcies per la teva reflexió, és molt interessant i convida a pensar profundament sobre la relació entre voluntariat i justícia social. Coincideixo en que, durant molts anys, el voluntariat s'ha vist lligat a la idea de "caritat" i, per tant, sovint es percebia com una ajuda que, si bé era benintencionada, no abordava les causes estructurals de les desigualtats. A més, és cert que en èpoques passades, com durant la dictadura, moltes iniciatives solidàries van ser instrumentalitzades amb finalitats ideològiques o religioses, cosa que generava recel entre algunes persones.
Però crec que avui dia hi ha un canvi de perspectiva. El voluntariat actual s'enfoca cada vegada més a promoure la justícia social i a empoderar les persones en lloc de quedar-se només en la "caritat". Ara el voluntariat busca donar suport a processos d'inclusió, participació i defensa dels drets, i moltes entitats intenten incidir en les causes profundes de la desigualtat. Això fa que cada vegada més persones entenguin el voluntariat com una eina per aconseguir una societat més justa, no com una simple ajuda momentània.
La frase que deies dels teus avis, "hi ha caritat perquè no hi ha justícia social", és molt encertada i encara ens fa qüestionar si el que fem realment transforma la societat. Potser el repte és aquest: aconseguir que les accions voluntàries vagin acompanyades d’una lluita per la justícia social que millori estructuralment les condicions de vida per a tothom. Una abraçada, Sònia!
Però crec que avui dia hi ha un canvi de perspectiva. El voluntariat actual s'enfoca cada vegada més a promoure la justícia social i a empoderar les persones en lloc de quedar-se només en la "caritat". Ara el voluntariat busca donar suport a processos d'inclusió, participació i defensa dels drets, i moltes entitats intenten incidir en les causes profundes de la desigualtat. Això fa que cada vegada més persones entenguin el voluntariat com una eina per aconseguir una societat més justa, no com una simple ajuda momentània.
La frase que deies dels teus avis, "hi ha caritat perquè no hi ha justícia social", és molt encertada i encara ens fa qüestionar si el que fem realment transforma la societat. Potser el repte és aquest: aconseguir que les accions voluntàries vagin acompanyades d’una lluita per la justícia social que millori estructuralment les condicions de vida per a tothom. Una abraçada, Sònia!
El paper de les persones voluntàries en la societat és fonamental per al desenvolupament d'una comunitat més solidària, inclusiva i equitativa. Els voluntaris no només cobreixen necessitats a les quals no arriben les institucions públiques o privades, sinó que també fomenten valors com la solidaritat, el compromís i la participació activa en els afers socials. Les persones que dediquen el seu temps al voluntariat sovint impulsen projectes d'acompanyament social, suport educatiu, ajuda humanitària o ambiental, que tenen un impacte directe en el benestar de col·lectius vulnerables o en risc d’exclusió social.
Segons el mòdul 1, el voluntariat actua com un "teixit social" que uneix individus de diferents entorns i fomenta la cohesió social. Els voluntaris contribueixen a transformar la societat de manera pràctica i positiva, perquè ajuden a conscienciar i implicar altres persones en causes socials i ambientals. A més, els programes de voluntariat són una font d’aprenentatge tant per als beneficiaris com per als mateixos voluntaris, ja que aquests adquireixen habilitats socials i desenvolupen una consciència crítica envers les realitats socials.
Segons el mòdul 1, el voluntariat actua com un "teixit social" que uneix individus de diferents entorns i fomenta la cohesió social. Els voluntaris contribueixen a transformar la societat de manera pràctica i positiva, perquè ajuden a conscienciar i implicar altres persones en causes socials i ambientals. A més, els programes de voluntariat són una font d’aprenentatge tant per als beneficiaris com per als mateixos voluntaris, ja que aquests adquireixen habilitats socials i desenvolupen una consciència crítica envers les realitats socials.
Gràcies a tots i totes per les vostres respostes, punts de vista i reflexions al fil del que es plantejava.Em quedo amb que una de les tasques del voluntariat és promoure aquesta justícia social i fer arribar , a qui ho necessiten, eines que per dret els pertanyen. Amb el nostre temps equilibrem una mica aquesta balança "torta". Ara ve Nadal, be, de fet ens diuen que ve Nadal ja que totes les botigues s´han guarnit una mes abans del que toca, ens han pispat el mes de Novembre com si res...el Nadal ha esdevingut una època on es fan paleses les desigualdats i les injustíciesmés que qualsevol altra època de l´any. El qui no arriba a fi de mes, encara s´adona més, el que està sol, encara ho nota més, el que no pot fer un gran àpat encara ho nota més..no se és una època fotuda. Gràcies per les vostres brutals aportacions. No m´aclaro gaire amb la dinàmica del curs però ganes l´hi poso. Abraçada forta a tots.
En resposta a Sònia Martínez López
Re: Voluntariat i justicia social
Voluntariado y justicia social, el voluntariado se conecta con la justicia social, se reciere a una sociedad equitativa, q se asegure participacion para todos y asceso a recursos, sin importar religion ni genero ni etnias y socioecomica. Empoderamiento de comunidades vulnerablea. Es un tejido social.
