Bona tarda, companys! Us faig arribar la meva reflexió...
En el voluntariat, cal recordar que oferir ajuda no significa que l’altra persona estigui preparada per acceptar-la, ni que nosaltres sapiguem sempre què és el millor per a ella. Tots, en algun moment, hem necessitat o necessitarem ajuda. L’hem acceptada sempre? Què ens ha fet rebutjar-la? Potser, si reflexionem honestament sobre les nostres pròpies experiències, entendrem millor les reticències dels altres.
Perquè ajudar també significa respectar les decisions, els temps i les necessitats de cada persona. Això no vol dir desentendre’ns-en, sinó deixar la porta oberta, mantenir una actitud propera i fer-li saber que pot comptar amb nosaltres quan ho necessiti, sense pressionar-la.
Al capdavall, el voluntariat no consisteix a canviar la vida de ningú segons el que nosaltres creiem que necessita, sinó a oferir suport perquè cadascú pugui construir el seu propi camí, respectant la seva autonomia i les seves decisions.
En el voluntariat, cal recordar que oferir ajuda no significa que l’altra persona estigui preparada per acceptar-la, ni que nosaltres sapiguem sempre què és el millor per a ella. Tots, en algun moment, hem necessitat o necessitarem ajuda. L’hem acceptada sempre? Què ens ha fet rebutjar-la? Potser, si reflexionem honestament sobre les nostres pròpies experiències, entendrem millor les reticències dels altres.
Perquè ajudar també significa respectar les decisions, els temps i les necessitats de cada persona. Això no vol dir desentendre’ns-en, sinó deixar la porta oberta, mantenir una actitud propera i fer-li saber que pot comptar amb nosaltres quan ho necessiti, sense pressionar-la.
Al capdavall, el voluntariat no consisteix a canviar la vida de ningú segons el que nosaltres creiem que necessita, sinó a oferir suport perquè cadascú pugui construir el seu propi camí, respectant la seva autonomia i les seves decisions.
