Hola!
Entenc el que comentes sobre el reconeixement, i és veritat que moltes vegades la tasca del voluntariat passa desapercebuda. Tot i així, també penso que una part de l’essència del voluntariat és precisament fer-ho sense esperar gaire reconeixement extern. Si posem massa el focus en això, potser correm el risc de desvirtuar una mica el sentit altruista que té.
Pel que fa a cuidar les persones voluntàries, hi estic d’acord, però també crec que hi ha d’haver un equilibri: les entitats sovint tenen recursos limitats i no sempre poden oferir tot el suport que voldrien. Potser el repte és trobar formes senzilles però significatives de fer sentir valorades les persones, sense que això suposi una gran càrrega organitzativa.
Què en penses?
Entenc el que comentes sobre el reconeixement, i és veritat que moltes vegades la tasca del voluntariat passa desapercebuda. Tot i així, també penso que una part de l’essència del voluntariat és precisament fer-ho sense esperar gaire reconeixement extern. Si posem massa el focus en això, potser correm el risc de desvirtuar una mica el sentit altruista que té.
Pel que fa a cuidar les persones voluntàries, hi estic d’acord, però també crec que hi ha d’haver un equilibri: les entitats sovint tenen recursos limitats i no sempre poden oferir tot el suport que voldrien. Potser el repte és trobar formes senzilles però significatives de fer sentir valorades les persones, sense que això suposi una gran càrrega organitzativa.
Què en penses?
