Hola, bona tarda a tothom!!
Vivim envoltats de persones, en una societat accelerada, on sovint tenim temps per a tot menys per mirar l'altra persona. Veiem la pobresa, la soledat, el dolor, la necessitat.... i passem de llarg. Ens hem acostumat a córrer, produir, consumir... i no tant a oferir una conversa, donar una mà estessa i aportar la nostra presència. No podem canviar el món, però potser no és que ens falti cor, sinó que hem deixat de mirar amb el cor.
La frase “la sensibilitat de ser persones solidàries” ens convida a pensar en la importància de saber posar-nos en el lloc de les altres persones. Ser solidari/ària no és només ajudar quan algú ho necessita, sinó també ser capaços de veure el que passa al nostre voltant, entendre les dificultats dels altres i actuar amb empatia i generositat. Cal adonar-nos que tots i totes podem necessitar ajuda en algun moment de la nostra vida. Per això, ser una persona solidària significa no pensar només en un mateix/a, sinó estar disposat/da a compartir, escoltar, donar suport i contribuir a fer que la vida dels altres sigui una mica millor.
En definitiva, la solidaritat neix d’un cor sensible i d’una actitud disposada a ajudar sense esperar res a canvi. I tot comença quan ens aturem, ens mirem als ulls i diem: SÓC AQUÍ. NO ESTÀS SOL O SOLA.
Aquí la meva pregunta, i si us animeu a opinar, contestar... las respostes seran molt benvingudes 😀
Ser persona voluntària que implica? només donar temps? o també aconseguir que la societat torni a mirar, sentir i implicar-se?
