Hauriem de buscar eines per implicar més als joves?
El perfil actual d'un voluntari/a és d'una persona jubilada o prejubilada?
Els joves no tenen temps? O la socitat en general ha anat perdent empàtia ?
Bona tarda,
La reflexió que planteja la Maria em sembla especialment rellevant perquè apunta a un dels grans reptes de futur del voluntariat: el relleu generacional.
Tradicionalment, moltes entitats han comptat amb persones jubilades o prejubilades que disposaven de temps, experiència i una forta vocació de servei. El seu paper continua sent fonamental, però crec que el voluntariat no pot dependre exclusivament d'aquesta franja d'edat si vol garantir la seva sostenibilitat a llarg termini.
Ara bé, em pregunto si realment el problema és que els joves no tenen interès o empatia, o si el repte està en la manera com plantegem i organitzem el voluntariat. Sovint es diu que els joves no participen, però al mateix temps veiem que es mobilitzen per causes socials, ambientals, feministes o de cooperació internacional, tant presencialment com a través de les xarxes socials. Potser la qüestió no és una manca de compromís, sinó un canvi en les formes de comprometre's.
La societat actual es caracteritza per una major mobilitat, itineraris laborals més inestables, estudis més llargs i una forta limitació del temps disponible. Davant d'aquesta realitat, les entitats han de ser capaces d'oferir formes de participació més flexibles, compatibles amb les diferents etapes vitals, sense renunciar als valors de responsabilitat i continuïtat propis del voluntariat.
També comparteixo la idea que l'educació hi té un paper determinant. Tal com s'ha comentat en altres intervencions del debat, valors com l'empatia, la solidaritat, la corresponsabilitat o el compromís social no apareixen espontàniament; s'aprenen i es practiquen. Per això és important que infants i joves tinguin oportunitats de participar en projectes comunitaris des d'edats primerenques, experimentant de primera mà que les seves accions poden generar canvis positius en l'entorn.
D'altra banda, crec que el voluntariat també ha de fer un esforç per explicar millor el seu impacte. Les noves generacions volen saber que el temps que dediquen té una utilitat real i transformadora. Quan les persones perceben que la seva contribució genera resultats concrets, el compromís acostuma a ser més fort i durador.
En definitiva, més que preguntar-nos si els joves han perdut empatia, potser ens hauríem de preguntar si les entitats i la societat estem sabent crear els espais adequats perquè aquesta empatia es transformi en participació activa. El relleu generacional no és només un problema de captació de persones voluntàries, sinó un repte de transmissió de valors, adaptació als nous contextos socials i construcció d'una ciutadania compromesa amb el bé comú.
Al meu entendre, el futur del voluntariat dependrà en gran mesura de la nostra capacitat per connectar l'experiència i el compromís de les generacions més veteranes amb la creativitat, la diversitat i les noves formes de participació que aporten els joves. Quan això passa, el voluntariat esdevé una autèntica escola de ciutadania i cohesió social.
La reflexió que planteja la Maria em sembla especialment rellevant perquè apunta a un dels grans reptes de futur del voluntariat: el relleu generacional.
Tradicionalment, moltes entitats han comptat amb persones jubilades o prejubilades que disposaven de temps, experiència i una forta vocació de servei. El seu paper continua sent fonamental, però crec que el voluntariat no pot dependre exclusivament d'aquesta franja d'edat si vol garantir la seva sostenibilitat a llarg termini.
Ara bé, em pregunto si realment el problema és que els joves no tenen interès o empatia, o si el repte està en la manera com plantegem i organitzem el voluntariat. Sovint es diu que els joves no participen, però al mateix temps veiem que es mobilitzen per causes socials, ambientals, feministes o de cooperació internacional, tant presencialment com a través de les xarxes socials. Potser la qüestió no és una manca de compromís, sinó un canvi en les formes de comprometre's.
La societat actual es caracteritza per una major mobilitat, itineraris laborals més inestables, estudis més llargs i una forta limitació del temps disponible. Davant d'aquesta realitat, les entitats han de ser capaces d'oferir formes de participació més flexibles, compatibles amb les diferents etapes vitals, sense renunciar als valors de responsabilitat i continuïtat propis del voluntariat.
També comparteixo la idea que l'educació hi té un paper determinant. Tal com s'ha comentat en altres intervencions del debat, valors com l'empatia, la solidaritat, la corresponsabilitat o el compromís social no apareixen espontàniament; s'aprenen i es practiquen. Per això és important que infants i joves tinguin oportunitats de participar en projectes comunitaris des d'edats primerenques, experimentant de primera mà que les seves accions poden generar canvis positius en l'entorn.
D'altra banda, crec que el voluntariat també ha de fer un esforç per explicar millor el seu impacte. Les noves generacions volen saber que el temps que dediquen té una utilitat real i transformadora. Quan les persones perceben que la seva contribució genera resultats concrets, el compromís acostuma a ser més fort i durador.
En definitiva, més que preguntar-nos si els joves han perdut empatia, potser ens hauríem de preguntar si les entitats i la societat estem sabent crear els espais adequats perquè aquesta empatia es transformi en participació activa. El relleu generacional no és només un problema de captació de persones voluntàries, sinó un repte de transmissió de valors, adaptació als nous contextos socials i construcció d'una ciutadania compromesa amb el bé comú.
Al meu entendre, el futur del voluntariat dependrà en gran mesura de la nostra capacitat per connectar l'experiència i el compromís de les generacions més veteranes amb la creativitat, la diversitat i les noves formes de participació que aporten els joves. Quan això passa, el voluntariat esdevé una autèntica escola de ciutadania i cohesió social.
Bon dia,
Per la meva experiència (voluntariat social: hospital), la gent jove és la més implicada. El relleu generacional està ben servit en un futur, ja que aquests joves estan motivats per estudis, vocació i sobretot compromís social. Gaudeixen amb el contacte amb la gent, escoltant les seves històries, acompanyant o fent activitats molt bàsiques de lleure....Molts d'aquests jovers trien professions sanitàries perquè els agrada ajudar als altres i el voluntariat és una manera de fer-ho. És gent molt valuosa, que quan es facin més grans portaran a dins aquesta experiència vital del acompanyament i suport.
Potser no hi ha gaire gent jove voluntària en altres àmbits, però la que hi ha és molt vàlida!!!.
Per la meva experiència (voluntariat social: hospital), la gent jove és la més implicada. El relleu generacional està ben servit en un futur, ja que aquests joves estan motivats per estudis, vocació i sobretot compromís social. Gaudeixen amb el contacte amb la gent, escoltant les seves històries, acompanyant o fent activitats molt bàsiques de lleure....Molts d'aquests jovers trien professions sanitàries perquè els agrada ajudar als altres i el voluntariat és una manera de fer-ho. És gent molt valuosa, que quan es facin més grans portaran a dins aquesta experiència vital del acompanyament i suport.
Potser no hi ha gaire gent jove voluntària en altres àmbits, però la que hi ha és molt vàlida!!!.
Bona tarda a tothom,
Després de llegir les darreres aportacions, crec que el debat ens permet matisar i enriquir la reflexió sobre el relleu generacional en el voluntariat.
Quan vaig intervenir, plantejava que potser el repte no és tant una manca d'empatia o de compromís dels joves com un canvi en les formes de participació. Les aportacions de la Natalia, la Carolina, la María Rosa i la Laura em confirmen encara més aquesta idea.
D'una banda, trobo especialment interessant l'experiència que comparteix la Natalia des de l'àmbit hospitalari. El seu testimoni mostra que hi ha molts joves que participen activament en accions de voluntariat, impulsats per la vocació, els estudis i el compromís social. Això ens recorda que no podem generalitzar ni afirmar que la joventut estigui desvinculada de la realitat social. Al contrari, hi ha nombrosos exemples de joves implicats que adquireixen experiències i valors que probablement els acompanyaran al llarg de tota la vida.
En la mateixa línia, coincideixo amb la reflexió de la Carolina quan assenyala que la solidaritat dels joves sovint es manifesta de manera diferent. Potser les noves generacions no s'identifiquen tant amb models de participació molt rígids o permanents, però sí amb accions concretes, projectes puntuals o iniciatives que els permetin compatibilitzar el voluntariat amb els estudis, la feina o altres responsabilitats. Això obliga les entitats a adaptar-se i a oferir itineraris de participació més flexibles.
També m'ha agradat molt la visió que aporta la María Rosa, perquè posa l'accent en una realitat que de vegades oblidem: quan entrem en contacte amb el món del voluntariat descobrim que existeix molta més solidaritat i generositat de la que sovint percebem des de fora. L'exemple de la seva filla i de tants altres joves que volen dedicar part del seu temps a acompanyar persones vulnerables evidencia que l'empatia continua molt present en la societat.
Finalment, la reflexió de la Laura introdueix un element que considero molt valuós: potser no hauríem de parlar només de relleu generacional sinó també de convivència intergeneracional. El voluntariat s'enriqueix quan persones de diferents edats comparteixen experiències, coneixements i perspectives. Les persones més veteranes aporten experiència, estabilitat i trajectòria vital, mentre que les més joves aporten noves mirades, innovació i formes diferents d'implicar-se. Més que substituir unes generacions per unes altres, el repte és aconseguir que treballin conjuntament.
Per tot això, crec que la qüestió no és si els joves tenen o no compromís social, sinó com podem crear espais perquè aquest compromís es pugui desenvolupar. Les entitats han de continuar promovent els valors de la solidaritat, però també adaptar les seves formes d'organització a una realitat social que ha canviat. Alhora, és important continuar fomentant la participació des de l'escola, les universitats i els espais comunitaris perquè les experiències de voluntariat esdevinguin una part natural de la formació ciutadana.
En definitiva, el futur del voluntariat passa tant per incorporar noves generacions com per afavorir l'intercanvi entre persones de diferents edats. Quan l'experiència, la vocació de servei i els valors de les persones més veteranes es combinen amb l'energia, la creativitat i les noves formes de participació dels joves, el voluntariat es converteix en una autèntica eina de cohesió social, aprenentatge mutu i transformació col·lectiva.
Salutacions a tothom.
Després de llegir les darreres aportacions, crec que el debat ens permet matisar i enriquir la reflexió sobre el relleu generacional en el voluntariat.
Quan vaig intervenir, plantejava que potser el repte no és tant una manca d'empatia o de compromís dels joves com un canvi en les formes de participació. Les aportacions de la Natalia, la Carolina, la María Rosa i la Laura em confirmen encara més aquesta idea.
D'una banda, trobo especialment interessant l'experiència que comparteix la Natalia des de l'àmbit hospitalari. El seu testimoni mostra que hi ha molts joves que participen activament en accions de voluntariat, impulsats per la vocació, els estudis i el compromís social. Això ens recorda que no podem generalitzar ni afirmar que la joventut estigui desvinculada de la realitat social. Al contrari, hi ha nombrosos exemples de joves implicats que adquireixen experiències i valors que probablement els acompanyaran al llarg de tota la vida.
En la mateixa línia, coincideixo amb la reflexió de la Carolina quan assenyala que la solidaritat dels joves sovint es manifesta de manera diferent. Potser les noves generacions no s'identifiquen tant amb models de participació molt rígids o permanents, però sí amb accions concretes, projectes puntuals o iniciatives que els permetin compatibilitzar el voluntariat amb els estudis, la feina o altres responsabilitats. Això obliga les entitats a adaptar-se i a oferir itineraris de participació més flexibles.
També m'ha agradat molt la visió que aporta la María Rosa, perquè posa l'accent en una realitat que de vegades oblidem: quan entrem en contacte amb el món del voluntariat descobrim que existeix molta més solidaritat i generositat de la que sovint percebem des de fora. L'exemple de la seva filla i de tants altres joves que volen dedicar part del seu temps a acompanyar persones vulnerables evidencia que l'empatia continua molt present en la societat.
Finalment, la reflexió de la Laura introdueix un element que considero molt valuós: potser no hauríem de parlar només de relleu generacional sinó també de convivència intergeneracional. El voluntariat s'enriqueix quan persones de diferents edats comparteixen experiències, coneixements i perspectives. Les persones més veteranes aporten experiència, estabilitat i trajectòria vital, mentre que les més joves aporten noves mirades, innovació i formes diferents d'implicar-se. Més que substituir unes generacions per unes altres, el repte és aconseguir que treballin conjuntament.
Per tot això, crec que la qüestió no és si els joves tenen o no compromís social, sinó com podem crear espais perquè aquest compromís es pugui desenvolupar. Les entitats han de continuar promovent els valors de la solidaritat, però també adaptar les seves formes d'organització a una realitat social que ha canviat. Alhora, és important continuar fomentant la participació des de l'escola, les universitats i els espais comunitaris perquè les experiències de voluntariat esdevinguin una part natural de la formació ciutadana.
En definitiva, el futur del voluntariat passa tant per incorporar noves generacions com per afavorir l'intercanvi entre persones de diferents edats. Quan l'experiència, la vocació de servei i els valors de les persones més veteranes es combinen amb l'energia, la creativitat i les noves formes de participació dels joves, el voluntariat es converteix en una autèntica eina de cohesió social, aprenentatge mutu i transformació col·lectiva.
Salutacions a tothom.
Hola Maria,
No crec que falti empatia, sinó que la solidaritat dels joves es manifesta de manera diferent: és menys formal i més orientada a projectes puntuals. El repte és que les entitats ofereixin opcions on puguin encaixar el seu temps sense exigir un compromís rígid des del primer dia.
A reveure.
No crec que falti empatia, sinó que la solidaritat dels joves es manifesta de manera diferent: és menys formal i més orientada a projectes puntuals. El repte és que les entitats ofereixin opcions on puguin encaixar el seu temps sense exigir un compromís rígid des del primer dia.
A reveure.
Bona nit!!
Abans de començar a fer voluntariat si que creia que la societat había perdut l´empatía, però he descobert que encara hi queda i per sort molta. He conegut personas molt especials e interiorment veig la vida d´unaltra manera.
La meva filla te 20 anys i aviat, si tot va bé, fará voluntariat amb nens que pateixen cáncer, molt joves están involucrats i volen posar el seu granet de sorra.
Salutacions
Abans de començar a fer voluntariat si que creia que la societat había perdut l´empatía, però he descobert que encara hi queda i per sort molta. He conegut personas molt especials e interiorment veig la vida d´unaltra manera.
La meva filla te 20 anys i aviat, si tot va bé, fará voluntariat amb nens que pateixen cáncer, molt joves están involucrats i volen posar el seu granet de sorra.
Salutacions
Bon dia. Tampoc crec que hagi de ser un relleu. Poden conviure totes les generacions, la qual cosa és una nova aportació a l'activitat. Però sí, hauriem de buscar eines per implicar més als joves. Segur que hi son. Em trobo amb que la majoria de gent és d'una edat avançada. Els joves me'ls trobo per que fan practiques o a l'escola els ho demanen. Tot i que sabem que hi ha de tot. Hem d'animar-los !!!
